El resultat de les eleccions municipals a Celrà ha estat com el despertar de la bella dorment, una sacsejada que ha provocat sensacions diferents a les diferents formacions polítiques. L’ajustat 5-4 entre l’Entesa i iCelrà i la davallada brutal de Convergència i Unió són des de diumenge al vespre el tema de totes les converses. La irrupció d’iCelrà amb quatre regidors i la de la CUP amb un, i la consegüent pèrdua de pes de les dues úniques formacions que hi havia a l’ajuntament fins ara, demostren que molts votants han cregut que les coses no s’estaven fent prou bé ni al govern municipal ni a l’oposició, i això és el que han expressat amb el seu vot.[@more@]

La pèrdua de regidors de l’Entesa és una conseqüència lògica de l’escissió que va portar a la creació d’iCelrà. Si hi va haver un transvassament de persones d’una formació a l’altra, també era previsible que passés amb els votants. Aquí no ha passat com amb els partits tradicionals, on qui es mou no surt a la foto, primer perquè els partits tradicionals tenen poca cosa a dir a les eleccions locals en pobles petits, i segon perquè aquesta va ser una escissió més profunda i significativa que la de, per exemple, ERC i el PI (algú se’n recorda del PI?).

I la baixada de CiU demostra que la justícia divina no s’expressa només en el més enllà, sinó que també posa les coses al seu lloc en el més ençà. Els tres regidors convergents que han estat a l’oposició han fet un paper tan poc lluït, que CiU no ha pogut aguantar el seu pobre resultat de fa quatre anys ni treient el sant cristo gros per posar-lo de número 2 de la candidatura. El mateix Joan Planas va reconèixer durant la campanya electoral que no havien fet una bona oposició, però està clar que no és a dues setmanes de les eleccions que s’ha de corregir el camí.

Els quatre regidors d’iCelrà provenen principalment de la fuga de vots de l’Entesa, amb qui la proximitat ideològica és evident, però també d’exvotants de CiU que poden haver considerat que el seu vot de fa quatre anys no ha servit per res. I el regidor de la CUP és el premi just a una campanya innovadora i imaginativa que ha quallat molt bé entre els joves, entenent com a tals no només els que fa pocs anys que voten.

A partir d’aquí i tenint en compte que l’Entesa s’ha quedat a un regidor de la majoria absoluta, sobre el paper hi hauria diverses possibilitats:

1. El govern en minoria: A les entrevistes preelectorals de Ràdio Celrà, l’alcalde i cap de llista de l’Entesa, Francesc Camps, ja va insinuar aquesta possibilitat quan va dir que no era imprescindible una majoria absoulta per formar govern, ja que en l’última legislatura gairebé totes les propostes als plens s’havien aprovat per unanimitat. En la situació actual, el govern de l’Entesa en minoria té l’inconvenient que cinc persones s’hauran de repartir les àrees que fins ara dirigien entre vuit. Això farà que el dia a dia sigui més complicat de gestionar, per una simple qüestió numèrica i perquè, amb una oposició forta, les decisions no es podran prendre amb la mateixa placidesa que fins ara. A part d’això, tampoc sembla que els plens dels propers quatre anys hagin de ser com els dels quatre últims.

2. El pacte “a la balear”: Un acord iCelrà-CUP-CiU deixaria l’Entesa a l’oposició, però la situació d’aquí no és la del “tots contra el PP” de les eleccions balears de fa 8 anys. A més, els pactes de les minories contra el guanyador, que ja són de mal explicar a les eleccions nacionals, encara ho són més a les locals, sobretot quan no hi ha afinitat ideològica entre els que es reparteixen el pastís.

3. El pacte “a la basca”: Després de l’escissió del PNV que va donar lloc al naixement d’Eusko Alkartasuna, les ferides van trigar a cicatritzar, però al cap d’un temps van començar a pactar i des de fa uns anys fins i tot han format coalició per presentar-se a algunes eleccions. Un govern municipal amb un acord entre Entesa i iCelrà tindria almenys tres arguments a favor: l’afinitat ideològica dels dos grups, situats al mateix lloc de l’espai polític; la gran compatibilitat en els eixos dels seus programes electorals, i la qualitat de l’equip humà que resultaria de sumar els cinc d’una banda i els quatre de l’altra. Un pacte d’aquestes característiques sentaria les bases per començar a acabar amb la divisió, la desconfiança i les mirades de reüll dels últims mesos, però fa l’efecte que encara s’han de gastar moltes caixes de tirites perquè sigui possible.

Celrà té al davant l’oportunitat de tenir un govern fort, amb un equip que aplegaria la solidesa de quatre persones amb experiència de govern i les aportacions de cinc persones noves (l’única incorporació nova de l’Entesa i les quatre d’iCelrà). Si al final aquesta oportunitat no s’aprofita, segurament serà més per rivalitats personals que per qüestions polítiques o programàtiques. No sé si és demanar molt que tots plegats fossin capaços d’asserenar-se i fer allò que els analistes en diuen “llegir els resultats”. Potser aleshores veurien que el poble els demana que, ara que ja han mesurat les seves forces, es posin a treballar junts. Que les decisions que afecten tot el poble es prenguin pensant en el poble, i que els “piques” personals es resolguin en l’àmbit personal. És clar que tots som humans, però els que anem a les urnes els votem perquè ens representin i perquè representin el millor de nosaltres, els nostres ideals, les nostres ganes de fer que el poble millori, i no les nostres febleses.

Enllaç recomanat: Notícia dels resultats a la web de l’ajuntament de Celrà.