A la rambla Josep Pla hi ha un elements decoratius metal·lics, de forma quadrada, clavats a ran de terra, amb un dibuix d’un gos marró, sobre fons blanc i creuat per una ratlla diagonal vermella, i amb unes lletres a sota que diuen “gossos no”. No diuen “caques no” ni “gent porca no”, de manera que haurem de suposar que el que ens estan dient és que els nostres gossos no poden ni transitar per aquesta flamant via amb terra de sorra. Com a company de pis d’un gos (el podeu veure a la imatge de dalt, en una foto convenientment alterada per preservar la seva privacitat), no entenc a què treu cap aquesta mena de cartells.

Si del que es tracta és que els amos de gossos entenguin d’una punyetera vegada que els celranencs (i les celranenques) no tenen perquè anar trepitjant merda, almenys no literalment, potser seria més efectiu que el cartell posés “Recull les caques del teu gos” o bé “El teu animal és un gos; no siguis tu un porc”. I no a quatre dits de terra, com ara, sino a l’alçada de la vista d’una persona bípeda d’estatura estàndard. Perquè, què coi hi fan aquests cartells a ran de terra? Que potser els han de llegir els gossos?

Si volem anar una mica més enllà, podríem plantejar-nos de posar-hi uns “kioscan”, aquells expenedors de bosses que haureu vist en altres pobles i ciutats del país. Ara el cartell podria dir: “Et donem la bossa. Continuaràs deixant la merda a terra?”.

No? Què ens fa por? Que la gent robi les bosses per posar-hi l’entrepà de la mainada per anar a l’escola? Que s’acabin les bosses i ningú les reposi? El “Gossos no” potser serveix per netejar-nos la consciència o per complir expedient: “ja hi hem posat un cartell”, però no per fer desaparèixer les caques del carrer. És com les ratlles grogues del carrer Mary Santpere: van servir perquè els cotxes no aparquessin a la vorera? Doncs no: cada nit n’hi ha una filera. I ja que no tenim policia municipal, ni els Mossos vindran a multar els amos incívics dels gossos, potser que ens empesquem solucions més creatives.

Si no, sembla que estem dient a la gent que no poden portar el gos a la rambla Josep Pla, però que no passa res si li deixen evacuar els intestins a les voreres de la carretera de Juià. Allà no hi ha cartells i, total, només hi passa la mainada que va a l’escola. Un cartell de “Gossos no” en un espai determinat es pot entendre com un “gossos sí” per als carrers on no hi ha cartell.

No seré jo qui digui que és cosa de l’Administració evitar que els incívics facin marranades. Tothom hauria de ser prou assenyat per entendre que no costa gaire comprar un rotlle de bosses per recollir els excrements canins, igual que comprem el paper de vàter per a les nostres deposicions o els kleenex per eixugar-nos el que sigui. Al Mercadona en venen unes de marca Saplex (perfumades, de color negre) que són la mar de pràctiques. I als que no entenen una cosa tan simple com aquesta, el “gossos no” no els farà ni fred ni calor.

El fet és que la realitat ens diu que encara hi ha primats poc evolucionats (com diria l’admirat Eudald Carbonell) que necessiten que algú els digui que els carrers no són per llançar-hi llaunes, bosses de paper o paquets de tabac buits, ni per deixar-hi les caques dels gossos. I aquest algú no ha de ser ni un ciutadà (o ciutadana) de peu, ni el regidor de medi ambient, ni el senyor de la brigada que passa amb l’escombra, ja que l’incívic que no té manies a l’hora de emmerdar el carrer tampoc no en té per fotre un moc a qui intenta donar-li un consell. Aquest algú ha de ser la seva pròpia consciència, aquella veu adormida que de cop li crida “tiu, ets un porc!”. Només falta trobar la manera de despertar-la.