Coincidint amb la tempesta estiuenca del ple extraordinari que es va celebrar el 22 de juny a l’Ajuntament de Celrà, els companys d’El Punt ens han presentat el candidat in pectore de CiU a les properes eleccions municipals. Després d’una estada a Barcelona, Àngel Pericot ha tornat a casa per buscar més qualitat de vida i ara es presentarà per a alcalde.[@more@]
Aquests dies, a la premsa ha parlat Àngel Pericot com a “portaveu del grup municipal de CiU” a l’Ajuntament de Celrà. Això és com allò d’Helenio Herrera i l’autocar, perquè, de moment, no se sap que ningú l’hagi votat com a regidor de la corporació. Però el que més m’ha sorprès de tot el que va sortir als diaris la setmana passada, és que el sr. Pericot s’hagi declarat “apolític de tota la vida” i hagi explicat que va votar per primera vegada el 18 de juny de 2006, al referèndum sobre el nou estatut.
Ha trigat una mica, el precandidat, a abraçar les bondats del joc democràtic que els ciutadans de l’Estat espanyol vam recuperar durant la Transició democràtica. Abans, en temps de Franco, hi havia unes eleccions de la señorita Pepis amb allò del Tercio Familiar, el Tercio Sindical i el Tercio Municipal, però la democràcia de veritat, o gairebé, va tornar amb l’harakiri de les Corts franquistes, les primeres eleccions de la transició i la Constitució. L’octubre de 1979, amb 18 anys acabats de fer, res no em feia més il·lusió que anar a votar per primera vegada en el referèndum de l’Estatut. I mentre escric això, veig que ja hi ha una coincidència entre la història política del precandidat i aquest humil cronista: tots dos vam votar per primera vegada en un referèndum de l’Estatut, amb 27 anys de diferència.
Des del 1979 no m’he perdut ni una crida a les urnes, per molt poc motivat que estigués. El sr. Pericot, en canvi, les ha vist passar i s’ha decantat sempre per l’abstenció. Està bé que, ara que serà a l’altra banda de l’urna, s’hagi adonat finalment que ficar-hi una papereta és un petit pas per a l’home, però un gran pas per a la democràcia. I encara està millor que no s’hagi esperat a les municipals per fer un pensament tan important. Anar a les urnes per primer cop per votar-se ell mateix hauria quedat una mica lleig.